27 nov. I tu, amb quin cafè et quedes?

Si ens puséssim a enumerar les possibles combinacions que ens permet el cafè ens sortirien centenars de receptes que tenen, com ingredient principal, la barreja de la llavor torrada i aigua, amb origen a Etiòpia.

El cafè porta segles arrelat a la nostra cultura i gastronomia. Les variants més conegudes son amb llet, crema, nata o xocolata encara que la presència de grans companyies cafeteres ha popularitzat noves formules com el cafè au lait (o latte), el macchiato o el ristretto i ofereixen una varietat molt més àmplia que els clàssics “amb llet”, “solament” o “tallat”.

A continuació t’enumerem les receptes de cafè més populars:

Americà: mescla de cafè espresso amb aigua calenta i sucre, per suavitzar el seu sabor amarg. És lleugerament aigüalit i sol servir-se en got de vidre o tassa.

Cafè au lait: el cafè amb llet, a la francesa. Aquesta tradicional recepta, molt popular a Europa, sol prendre’s durant el desdejuni pel seu alt contingut en llet. Pot servir-se tant en una tassa àmplia com en un bol. En els últims anys també s’ha popularitzat amb el nom de Latte.

Espresso o caffè crema: originàriament es tracta d’una variant de espresso de Suïssa, Àustria i el nord d’Itàlia, encara que la veritat és que en la majoria de les cafeteries del món es troba sota el nom de espresso a seques. El espresso en si és originari d’Itàlia, i es necessita una cafetera exprés per preparar-ho correctament. El seu nom ja ho diu: és de preparació ràpida i pot ser senzill, doble, ristretto (curt) o llarg (amb 40 mil·lilitres de cafè).

Mocca o moccaccino: s’aconsegueix barrejant una tercera part de espresso amb dues terceres parts de llet, i un toc de cacao en pols. La forma més popular de denominar-ho fora de les nostres fronteres és mocaccino.

Capuccino: la combinació de espresso, llet calenta i escuma de llet. Ha de servir-se en tassa de porcellana, per mantenir millor la temperatura de la llet i que l’escuma no es funda.

Tallat: espresso amb una nota de llet afegida després del cafè, per reduir l’acidesa del gra. Ha de servir-se en un got de cristall de petita grandària.

Flat white: aquesta recepta prové originalment d’Austràlia i Nova Zelanda. Consisteix a barrejar escuma de llet amb cafè ristretto (curt). Ha de tenir més proporció de llet que el latte o el capuccino, la qual cosa li dóna una consistència més sedosa.

Cafè freddo: un clàssic italià que ha de servir-se ben fred, i que competeix en popularitat amb el affogato, que se serveix acompanyat de gelat de vainilla.

Macchiato: a Espanya és el que anomenem de forma comuna ‘manchado’. La seva recepta és llet tacada amb una mica de cafè. Al contrari que la majoria de receptes, el cafè s’afegeix després de la llet, gairebé sempre amb unes gotetes de espresso.

Vienés: la llet i el sucre se substitueixen amb nata muntada. La recepta original mescla dues parts de espresso en una tassa estàndard, que s’omple fins a a dalt amb la nata batuda. El cafè ha de beure’s a través de la crema.