18 jul. Les tres propietats del cafè

L’Agència Europea dels Aliments avala que augmenta el rendiment cognitiu, el físic i l’alerta

La indústria cafetera també vol poder anunciar els beneficis del seu producte. Més enllà de qüestions com el sabor i l’aroma, ha aconseguit que l’Agència Europea dels Aliments (EFSA per les seves sigles en anglès) avali tres al·legacions nutricionals: que ajuda a millorar el rendiment cognitiu, el físic i el nivell d’alerta.

Clar que, per aconseguir aquestes propietats, no n’hi ha prou amb qualsevol quantitat. En el consum d’aquest producte, hi ha tres nivells: baixa (menys de 200 mil·ligrams de cafeïna al dia), moderada (entre 220 i 400) i excessiva (per sobre dels 400), ha indicat Ana Adán, professora del Instituto de Investigación en Cerebro, Cognición y Conducta de la Universidad de Barcelona. Com ningú pot pesar la cafeïna (per començar, perquè està dissolta en la infusió), l’equivalent vindria a ser aproximadament de 100 mil·ligrams per tassa.

Adán ha estat a Madrid convidada pel sector cafeter per explicar els seus treballs sobre la relació entre cafeïna i rendiment cognitiu. I les seves conclusions són clares: dues tasses de cafè (200 mil·ligrams de cafeïna, aproximadament), milloren la capacitat de reacció i l’atenció. “L’efecte és dosi depenent”, diu la investigadora. Això vol dir que, en teoria, a més cafè, millors resultats.

Clar que el consum d’aquest producte té un límit. En la seva ocupació farmacològica (en pastilles), aquest es xifra en 1.200 mil·ligrams (unes 12 tasses). Però les persones normals i sanes no tenen per què arribar tan lluny. En els treballs d’Adán es comparaven els resultats amb dues tasses.

Passar-se amb el cafè no és bo. El major risc és el d’una sobredosi, que produeix insomni –“sobretot en persones de risc”, diu Adán-, ansietat i taquicàrdies. I després estan les persones per les quals no està recomanat, que inclouen una àmplia llista: les embarassades no han de prendre més de 600 mil·ligrams de cafeïna al dia, i les persones amb greus dolències cardiovasculars, gastrointestinals, epilèpsia, insomni, insuficiència hepàtica i ansietat, el millor és que no en prenguin.

Ara, la investigadora està estudiant el seu efecte sobre la memòria (molt útil per a estudiants), o sobre la sensació –subjectiva- de somnolència. Els assajos demostren que als 30 minuts, més o menys, comença a haver-hi una millora. Això és coherent amb el temps que se suposa que triga la cafeïna a arribar al cervell, on actua saturant uns neuroreceptors que estan relacionatsamb el nivell d’alerta, la capacitat d’aprendre, la somnolència i l’estat d’ànim. Després el seu efecte, que depèn de la dosi i la persona, pot durar entre tres i sis hores. Curiosament, en les proves subjectives on el que es mesura és el que responen els voluntaris, els homes semblen més sensibles a l’efecte del cafè que les dones, encara que no hi ha una explicació.

Un dels temes que més preocupen als productors és la idea que el cafè pot ser addictiu. De moment, no hi ha evidència al respecte, i el manual de l’Associació Americana de Psiquiatria, que és la referència mundial, no ho considera com a tal. Però Adán admet que hi ha aspectes (que produeix una lleugeríssima habituació o alguna cosa semblant a la síndrome d’abstinència en els grans consumidors) que recorden al que succeeix amb altres substàncies. Potser la causa rau en que està relacionat amb el circuit dopaminèrgic, amb un efecte similar –encara que immensament inferior- al de la cocaïna. Però, de moment, aquest aspecte està sense demostrar.

(Via: El País)