05 oct. El cafè redueix el risc de desenvolupar enfermetats cardiovasculars

No és la primera vegada que surt a la llum un estudi sobre els beneficis del cafè, i des de Cafegrà hem de dir que un bon cafè sempre senti bé al matí, tarda o en el moment que sigui. És un ritual que molts ciutadans duen a terme durant el dia a dia.

Independentment que t’agradi el cafè americà, un caputxí, o un cafè descafeïnat, el cert és que qualsevol cafè pot aportar múltiples beneficis al nostre organisme i, un cop més, un nou estudi realitzat per científics australians ho afirma a la 71a Sessió Científica Anual del Col·legi Nord-americà de Cardiologia.

Els investigadors assenyalen que la beguda més popular al món no està vinculada a l’aparició de malalties cardíaques o al seu empitjorament. En realitat, beure dues o tres tasses de cafè al dia està relacionat amb una reducció d’entre el 10% i el 15% en el risc de desenvolupar insuficiència cardíaca, malaltia coronària, problemes en el ritme cardíac o morir per qualsevol motiu. A més, el nou estudi demostra que els efectes protectors del cafè en aquest òrgan són vàlids tant per a persones sense malalties cardiovasculars com per a les que les pateixen.

Peter M. Kistler, professor i cap de recerca d’arítmies a l’Alfred Hospital and Baker Heart Institute a Melbourne, explica que atès que el cafè augmenta la freqüència cardíaca, en general els metges recomanen deixar-ne el consum. Tot i això, les dades del nou estudi suggereixen que no s’ha de desaconsellar, sinó que ha de ser inclòs com a part d’una dieta saludable per a persones amb malalties cardíaques i sense.

Els investigadors van estudiar diferents nivells de consum de cafè entre una base de dades de mig milió de persones durant almenys 10 anys i ho van comparar amb les malalties cardíaques més comunes, com malalties cardiovasculars, insuficiència cardíaca, malaltia de les artèries coronàries i altres morts relacionades amb el cor entre persones amb malaltia cardiovascular i sense.

La investigació es va fer basant-se en les respostes a un qüestionari amb participants dividits en diferents grups segons el consum diari de cafè: cap tassa, més d’una, una, dues o tres, quatre o cinc i més de cinc. No es va trobar cap efecte o reducció significativa en el risc cardiovascular després de fer canvis en l’estil de vida, com ara reduir el consum d’alcohol, la diabetis, el tabaquisme i la pressió arterial alta, que també podrien tenir un paper en la longevitat i la salut del cor.

En general, prendre dues o tres tasses de cafè al dia es va associar amb el benefici més gran, cosa que es va traduir en un risc de 10 a 15 % menor de desenvolupar malaltia coronària. El risc d’accident cerebrovascular o mort relacionada amb el cor va ser més baix entre les persones que bevien una tassa de cafè al dia. El benefici màxim es va observar entre dues i tres tasses de cafè al dia. A més, consumir qualsevol quantitat de cafè no es va associar amb més risc de problemes del ritme cardíac, inclosa la fibril·lació auricular (AFib) o l’aleteig auricular.

Segons Kistler, “hi ha tota una sèrie de mecanismes a través dels quals el cafè pot reduir la mortalitat i tenir efectes favorables sobre les malalties cardiovasculars”. A més, l’investigador explica que els grans de cafè tenen “més de 100 compostos biològicament actius que redueixen l’estrès oxidatiu, milloren la sensibilitat a la insulina, la inflamació, acceleren el metabolisme i inhibeixen l’absorció intestinal de greix”.

Els investigadors també van analitzar si hi havia diferències en la relació entre el cafè i les malalties cardiovasculars, en funció de si es prenia cafè instantani o mòlt, o amb cafeïna o descafeïnat. Van descobrir, una vegada més, que dues o tres tasses de cafè al dia s’associaven amb un risc més baix d’arrítmies, vessaments cerebrals, obstrucció de les artèries del cor, ictus o insuficiència cardíaca, independentment que sigui cafè mòlt o instantani. En tots els tipus es van observar taxes de mortalitat menors.

L’estudi, però, té limitacions. No es van ajustar altres factors dietètics com l’ús de llet i el sucre al cafè. Els participants eren predominantment blancs i l’anàlisi es va basar a l’autoinforme a través d’un qüestionari. Per tant, els investigadors sostenen que els resultats s’haurien de considerar en assaigs aleatoris.