03 set. El cafè va propiciar la Il·lustració

En un temps on el comú era acudir a una taverna a beure cervesa, i en conseqüència atordir l’enteniment, de sobte es va posar de moda prendre cafè. A diferència de l’alcohol, la cafeïna afavoreix la concentració, aguditza l’enginy i fomenta la conversa profunda, segons diversos estudis neurològics plasmats per l’historiador Tom Standage en el seu llibre La història del món en sis glops.

De sobte, les cafeteries van començar a convertir-se en centres de conversa, filosofia, ciència i revolució. Tenint en compte que gairebé ningú podia acudir a la universitat, les cafeteries van començar a anomenar-se universitats a penic, pel preu d’una tassa d’aquest líquid que era capaç de revolucionar les connexions sinàptiques. Moltes cafeteries de Londres i París, fins i tot, es van tornar temàtiques: les hi havia per discutir i informar-se sobre economia, unes altres sobre filosofia, també n’havia de ciència. De fet, molts científics presentaven els seus experiments en cafeteries. Standage va afirmar que les cafeteries europees, col·lectivament, van venir a ser l’Internet de l’Edat de la Raó.

D’això no es dedueix que el cafè, per si mateix, generés la Il·lustració, sinó que va contribuir decisivament a la seva creació, perquè, com assenyala Edward O. Wilson a Consilience:

La mateixa Il·lustració no va anar mai un moviment unificat. Va ser menys un riu feliç i determinat que una filigrana de rierols deltaïcs que s’obren pas al llarg de canals convolutes. Un d’aquests rierols estava, sens dubte, fins a dalt de cafeïna.